 |
contingut |
|
| |
|
|
Exposicions 2003
|
 |
|
|
|
L’os del vent
Leonardo Escoda
Exposició L´os del vent | Exposición El hueso del viento
L’aire... L’aire en moviment és el vent... El vent no és res, només una qualitat de l’aire. Però el vent modela la terra, la nostra terra. Els arbres al cim dels Ports, les sorres del Delta. També reaccionem psicològicament i fisiològicament al vent. Mals de cap, ansietats... Ens modela, potser, a nosaltres mateixos?
D’alguns vents ens protegim i d’altres ens n’aprofitem. Del vent en tenim idees preconcebudes. La marinada, a voltes suau i humida. El vent de dalt, fort, sec. Encara tenim imatges del que no es veu: la cella de Caro. Idees i imatges sempre estàtiques del moviment essencial.
Copsar el vent és l’art, és la ciència de capturar el no res, només hi ha forces, sensacions que ningú veu. Copsem només la qualitat, no hi ha substància. És el registre del pas, del canvi, d’un esdevenir permanent. Volem retenir el que sempre està arribant, el que sempre està fugint.
Disposem, però, d’un aparell per fotografiar el vent, és l’anemòmetre. Racionals, hem fet unes ulleres per veure el vent. La màquina ens dóna instantànies, textures, imatges estàtiques del vent. Ens escriu el discurs del vent com s’escriu un llibre. Fixa sobre paper, estàtic, per sempre més, el moviment, i el llegim com un discurs qualsevol.
Construirem algun dia la màquina que ens mostri com és l’«Os del Vent»? O no podrem deturar-lo mai i sempre més l’haurem d’imaginar?
Josep Batlló, físic de l’Observatori de l’Ebre
Novembre 2003 |
|
